Sobre Binissalem
El municipi de Binissalem es troba al centre de l’illa de Mallorca, a la comarca del Raiguer, allà on neixen les muntanyes de la serra de Tramuntana. Limita amb els termes municipals de Lloseta, Alaró, Inca, Consell i Sencelles. Territori poblat des de la prehistòria, té una superfície d’uns 30 km2 i una població de més de 8.300 habitants. La seva altitud és de 139 metres per sobre del nivell del mar i es troba a 22 km de la capital de l’illa, Palma, que està a vorera de la mar.
Després de la conquesta catalana de Mallorca duita a terme per Jaume I entre 1229 i 1232, el repartiment dels rafals i alqueries de l’actual nucli de Binissalem s’estipulà a partir de les donacions fetes a notables que havien ajudat el rei. Al nucli de Robines es bastí la primitiva església i cementeri. El 1300 Jaume II dugué a terme la fundació de noves viles i es fixà el lloc per a la nova església i cementeri a l’alqueria de Binissalem, encara que no hi fou traslladada fins al 1369.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX s’aixecaren les millors cases del poble, construïdes amb pedra viva, pedra calcària extreta de pedreres molt properes, que formen un dels conjunts més notables de Mallorca, el qual va ésser declarat Conjunt Historicoartístic l’any 1983. Aquest conjunt és el reflex d’una etapa de prosperitat econòmica provocada per l’economia vitivinícola, que va permetre la construcció de casals com: Can Julià, Can Marc, Can Beltran, Can Tous, Can Corneta, Can Tiró de ses Bolles, Can Ferrer, Ca n’Enric Sureda, Can Gelabert, Can Sabater, etc. Sens dubte, però, l’edifici que destaca sobre els altres és l’església parroquial de Santa Maria de Robines, temple barroc, el campanar del qual és el símbol de la vila.
A finals del segle XIX la crisi del conreu de les vinyes, provocada en part per la fil·loxera, va afectar també la construcció amb pedra viva. Posteriorment sorgiren altres activitats econòmiques com la conservera o la de la fabricació de sabates, però la pedra viva i el vi són, a dia d’avui, els dos productes que ens caracteritzen. Pel que fa als vins, hem de destacar que des de 1989 comptam amb la Denominació d’Origen Binissalem.
Els binissalemers gaudeixen molt de les trobades i celebracions. El divendres matí és el dia del mercat a la plaça de l’església. El passat mes de març de 2019 es va dur a terme la primera edició de la Fira de Binissalem. Des del 2003, el darrer cap de setmana de maig, se celebra la Fira de la Pedra, que posa en valor tant la pedra viva, com el treball dels artesans. El 25 de juliol, es festeja el patró, Sant Jaume. Des del 2013 i a mitjans de setembre se celebra el Goletart, una mostra d’art i cultura al carrer Goleta que es va consolidant. Es pot parlar d’altres manifestacions, però el poble ha volgut que la festa per excel·lència, la més estimada, sigui la Festa des Vermar, que se celebra durant la segona quinzena de setembre, tot i que el dia principal és el darrer diumenge d’aquest mes, des de 1965. És una festa recuperada de les ce- lebracions seculars entorn a l’economia vitiviníco- la, que celebra l’activitat de la verema, l’elaboració del vi i totes les manifestacions que se’n deriven. Unes de les més apreciades són les gastronòmiques. Els fideus de vermar acompanyats d’un bon vi en són el màxim exponent. Més entrat el fred, es pot gaudir d’un plat molt tradicional i popular, com és l’arròs amb salseta.
Una trentena llarga d’associacions culturals, esportives, musicals, educatives, mediambientals, de la segona i la tercera edat i d’altres, són el testimoni del tarannà participatiu i compromès de la gent del poble. D’aquestes, podem destacar l’Escola de Música de Binissalem, la Banda de Música, la Coral 3x4 i la Coral Cantilena, que són un reflex de la continuada tradició musical del municipi.
Se sap que el català és la llengua oficial de les Illes Balears, juntament amb el castellà, i en referència al tema de la llengua, podem observar com a Binissalem ens caracteritza un tret lingüístic, compartit amb les poblacions veïnes de Lloseta i Alaró, que és la pronúncia de la “è oberta” en comptes de la “e neutra tònica” que ens dóna una manera de parlar molt diferenciada.
Llorenç Villalonga, vinculat al poble, i Llorenç Moyà, binissalemer, dues personalitats rellevants en el món de les lletres catalanes del segle XX i importants, entre d’altres, a la nostra vila, ens ajuden a conèixer l’illa de Mallorca i el poble de Binissalem.
Impacte del Certamen a Binissalem
L'organització del Certamen Coral de Binissalem és com un banc de proves; tenim molta il·lusió perquè el projecte segueixi anant endavant, però sabem que no ho podem aconseguir sense el més important: la gent del POBLE.
Pensam que el Certamen pot tenir un impacte important en el municipi. Durant les festes del 5 al 8 de desembre (cada any seran les mateixes dates), en temporada baixa turística, les previsions ens diuen que podem agrupar fins a 600 persones participants, amb les corresponents necessitats de manutenció, allotjament i d'altres. D'aquí que les cases de lloguer vacacional, les empreses de restauració i els petits comerços, que són els que volem recomanar a la gent que vengui de fora, se'n puguin beneficiar.
Per això, la nostra ambició és que el projecte no sigui només part de la nostra organització, sinó que impliqui tot Binissalem, perquè pensam que ens interessa a tots: cellers, restaurants, bars, botigues...
Però per a fer-ho possible necessitam l'ajuda de tots, fins i tot en forma de voluntariat. Hi ha diferents maneres de col·laborar amb l'organització del Certamen, tant de manera individual com de manera col·lectiva. Es necessita finançament, voluntariat, ajudes en allotjament... Si vols col·laborar amb nosaltres, posa't en contacte a través de l'adreça certamencoralbinissalem@gmail.com.